99 IPhones i 99 Mac: paguem els valencians

Estic especialment indignat avui. La veritat és que no m'havia passat abans tant fort per una cosa tan ridícula: 200.000 euros públics malbarats. Pense que tothom estava acostumat a hores d'ara a que els polítics de la "casta" i de la "caspa" s'unflaren a llangotins i bogavants a costa dels nostres impostos, que anaren amb cotxe de luxe dirigit per un xofer de primera des de la porta de casa seua fins al Fitur o on els vinga en gana, evidentment debades perquè paga "papà currante", o que vagen amb bitllet de primera per a veure un partit de futbol de la selecció a Berlín en palco VIP, tot sufragat per la classe obrera.

Tanmateix, hui ja m'he cabrejat i vull fer-los-ho saber. Vostés -PSOE, Compromís i Podem-, vostés a qui se'ls plenava la boca fins fa uns dies de dir com anàven a fer per a estalviar diners i no fer despeses injustificades perquè deien, fins fa unes jornades, que saben ben bé per a què són els diners i el que costa de guanyar, resulta que són de la mateixa calanya que aquells que han abandonat la vara "de mando".

No crec que existisca una paraula per a definir l'estupor, la vergona, la indignació, la tristesa i, fins i tot, la ràbia que em plena quan engegue la ràdio després de tot un dia dedicat al meu treball en la Generalitat Valenciana, des de les nou del matí fins a les nou de la nit, i el primer que escolte és que la Generalitat va justa de diners perquè els que surten han gastat massa i, acte seguit, la següent notícia de la Ser -cadena poc sospitosa de difamar al PSOE- informa que s'ha aprovat en el ple de les Corts gastar 64.200€ en 99 telèfons mòbils IPhone 6, per a més senyes, els Ferrari 250 GTO de la telefonia, perquè vostés necessiten d'aquest artilugi per a fer la seua tasca. Honorables senyors, sàpiguen que els telèfons precarregats Bic, que costen menys de 15 euros al Carrefour també serveixen per rebre i enviar trucades. I acte seguit, per a fer-me més mala sang encara, escolte que està pendent l'aprovació de 130.000€ per a comprar un ordinador per a cadascun del 99 escons.

Porte nou anys treballant a la Generalitat i mai no han tingut cap detall amb mí més enllà de pagar-me el sou que, n'estic ben segur, em guanye amb el meu treball i vostés, encara no fa una setmana que ocupeu la cadira i ja esteu obsequiant-vos Swarovskys de la més alta gamma. No senyors, no pensen que estic cabrejat perquè a mi no m'hagen regalat un IPhone o un Mac pagat per tots els valencians. No, home no. Jo no em venc tan fàcilment. Tampoc vaig a cridar perquè m'hagen congelat el sou o perquè m'hagen llevat part de la paga extra, sobradament treballada. Si tot açò ha estat, com ens han venut, per al bé comú, benvingut siga. I si ens han venut la moto, què li anem a fer.

Honorables senyors i senyores, Puig, Oltra i altres diputats, jo treballe amb LliureX -a casa i a l'escola- perquè m'han convençut que és un sistema operatiu segur, funcional, eficaç, en les meues llengües (castellà i valencià), fet per gent de la meua terra i lliure -pagat entre tots els valencians... Jo m'ho crec i estic fent la tasca que els meus companys, els alumnes del meu centre i els seus pares s'ho creguen, perquè amb LliureX es pot fer el mateix que amb un Mac. I vostés, em deixen de pedra quan decideixen que el tramvia està bé per a la gent d'apeu, però que vostés mereixen viatjar amb helicòpter. Pense que han de saber que tampoc no cal tampoc un mòbil de 600€, que el meu "mòbil d'empresa" és un Moto G 2014, que me'l vaig comprar jo i el vaig pagar -com la majoria de treballadors públics i privats- amb els meus diners, que no em va costar més de 140€ i que és el que gaste quan a un alumne meu li fa mal la panxa o ha vomitat perquè li ha sentat mal l'esmorzar i he de posar-me en contacte amb els seus pares per a què vinguen a recollir a l'escola o per a convocar una reunió de tutoria o cridar al conductor de l'autobús quan es fa l'hora de marxar i no hi arriba.

Si sabéseu les tombarelles que fem a la majoria d'escoles valencianes per a tindre una educació de qualitat i aparells informàtics no haurien començat per malbaratar els diners en cobrir-se el seu melic amb joies TIC. Al meu centre fa gairebé 5 anys que no hem rebut més que dos ordinadors. Dos ordinadors en cinc anys. La majoria dels que tenim tenen de l'ordre sis anys cap amunt i tots els altres són ordinadors "low cost" que hem comprat a menys de 300€ perque nosaltres sabem que els euros que ens gastem surten de les butxaques dels valencians i no de la planta dels diners. Si vostés sabèren que amb 1.500€ vam ser capaços de comprar tres ordinadors, tres projectors i els pertinents suports per a penjar-los, no dilapidarien els diners amb mòbils que costen el mateix que els nostres tres projectors o amb ordinadors que costen quatre vegades el mateix que cadascun dels que nosaltres vam comprar per a les nostres aules.

Si vosaltres de veritat es cregueren que són tan importants i necessaries les tauletes i les pissarres digitals interactives per a l'ensenyament del segle XXI, cuidarien més en què es gasten els diners dels contribuents. Perque, un servidor no encerta a creure que vostés vivien baix d'un pont i no tenien ni mòbil ni ordinador abans del primer ple de les Corts.

Perquè, si jo necessite un teclat inalàmbric per a poder donar classe d'informàtica als meus alumnes, vaig a la tenda i amb la meua targeta de dèbit pague els 44€ que em demanen i ningú s'entera, com a molt la meua dóna que és sorprén i pregunta quan em veu arribar a casa amb una caixa amb un teclat inalàmbric dins -imagineu-vos si em vegera arribar amb un Jaguar!-. Això, benvolguts diputats, sí que n'és, una ferramenta de treball, això i el dvd portàtil que em porte de casa quan tinc la intenció de visionar un documental per a treballar el trencalòs o l'Imperi Romà a les classes de ciències de la meua escola.

Res més, ho deixe ací, encara que seguisc igual de cabrejat com al principi, si no més encara. Espere que aquesta entrada, que no crec que tinga massa difusió perquè no sóc una persona famosa -sóc, només, un simple mestre de poble, "aldeano" per a la Senyora Punset- els retrone en la seua consciència i, si bé no els lleve la son, els faça pensar-se en què han o no han de gastar-se els diners públics.

Gràcies per la seua atenció.

Actualització: Segons s'ha comunicat en premsa, a hores d'ara aquesta proposició de l'adquisició dels terminals mòbils i ordinadors està paralitzada, però existeix la intenció de facilitar un mòbil i un ordinador a cada diputat abans de final d'any. No obstant, mantinc el meu article perquè entenc que, tot i això, continua estant de rabiosa actualitat.